SIMBOLISME I ART
Federico González

Simbolismo y Arte, editorial Symbolos Simbolismo y Arte, editorial Libros del Innombrable
 
CONTRAPORTADA
El símbol és el vehicle que ens lliga dues realitats, o més ben dit, dos plans d'una mateixa realitat. És a dir, participa d'ambdues, d'aquí la pluralitat de significats que l'acompanyen. Per als antics, el símbol era la representació d'una energia-força que permetia el trencament de nivell, l'accés a uns altres móns, o l'obtenció del coneixement sobre plans diferents d'aquest mateix món, caracteritzats per graus diferents de consciència. En conseqüència, el símbol era i és el mitjà de comunicació entre els déus i els homes, un objecte sagrat per excel·lència perquè conta la història vertadera, l'eficaç i no la sempre canviant de múltiples i falses aparences. Descriu la realitat tal com és, evitant l'engany dels sentits i les desviacions i els embolics als quals la nostra personalitat hi és tant propensa. S'hi creu, doncs, i se li reconeixen els valors dels quals és portador sense caure en l'equivocació grollera de confondre el símbol amb la cosa simbolitzada, el vehicle amb la meta del viatge.  

La paraula grega symbolon es referia a dues meitats d'una cosa que s'ajuntaven, que coincidien i conformaven un signe de reconeixement: tot seguit s'aprecia que aquestes dues meitats són anàlogues, cosa que caracteritza la Simbòlica, donat que res ni ningú no pot expressar o transmetre alguna cosa si no ho fa mitjançant una correspondència entre allò que vol manifestar i la forma com ho manifesta.  

Federico González es l'autor de: La Rueda, Una Imagen Simbólica del Cosmos, Symbolos 1986, Barcelona; 2ª ed.: B. D. E. 1988, México; Los Símbolos Precolombinos, Cosmogonía, Teogonía, Cultura, Obelisco 1989, Barcelona; En el Vientre de la Ballena, íd., 1990, y El Tarot de los Cabalistas, Vehículo Mágico, Kier 1993, Buenos Aires. 

En aquest llibre ens parla de Simbolisme i Art mitjançant un discurs ajustat, una poètica, que com a tal posseeix un indubtable transfond musical. 

 

© Federico González 1998. 

Traducció al català : Rosa Roger